L'arribada de les Intel·ligències Artificials

 

Les Intel·ligències Artificials

LES IA, ja són aqui!

Les IA o Intel·ligències Artificials, són una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un ordinador), prendre una sèrie decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana. A través de la programació d'aquests algoritmes, les IA han arribat a un punt on s'han vinculat amb la vida humana. Tradicionalment, sempre hi han estat, com per exemple: la domòtica i les màquines aplicades al treball en cadena. Però el cas amb el qual ens basem avui serà el de les IA aplicades a les xarxes i comunicació.

A l'aula, vam fer un exercici relacionat amb aquestes eines, com ara el OPEN.AI (Xat GPT), el qual tractava de construïr un assaig i veure quines diferències hi ha entre l'aportació de l'eina digital i la teva aportació humana. És sorprenent com aquestes eines estan revolucionant el món de la recerca informativa i la programació, degut a les grans bases de dades que disposen. 

Al ser una eina programada amb l'objectiu de la infinitut, es pot buscar qualsevol mena d'informació i plantejar-la de la manera que li ordenis a través de les directrius que et siguin més favorables. Tot i això, no disposa d'una precisió d'encert complerta ni una "humanització" dels plantejaments que porta a terme, ja que es basa en algoritmes i bases de dades ja publicades als entorns digitals.

Relacionat amb l'educació social

Els robots poden fer tasques socioeducatives?

Sobre el cas de "Copito" i altres robots amb intel·ligència artificial dissenyats per l'atenció a persones, em resulta una mica angoixant. En certa mesura, si que és veritat que el soport domòtic en l'àmbit de l'atenció a persones facilita molt les tasques rutinàries (suport domèstic, neteja, recordatoris, suport en tasques de mobilitat, etc). Però el fet de donar-li una intel·ligència a un element no-humà, no em suposa una manera adecuada per tractar amb persones que, en aquest cas, es troben en situacions de vulnerabilitat com la gent gran. Si que és veritat que segons estudis de la Universitat Tècnica de Munich fets amb persones grans i robots, es va descobrir que durant els anuys 2020-21, durant la pandèmia, aquests robots van ajudar a que persones amb situació de soletat no desitjada se sentin més acompanyades als seus domicilis. Serà aquest el futur d'aquests àmbits? A mi personalment em recorda una mica a "Blade Runner" o als andròides de "Star Wars". Sincerament, considero que el que li dona valor a les tasques que portem a terme les educadores socials és el component humà que transmetem a l'hora de portar-les a terme. El qual és garantia de qualitat, perquè comporta la creació de vincles socioeducatius i una atenció més integral, de proximitat i de confiança. Per tant, les IA i robots domòtics ens poden ajudar a complementar les nostres funcions com a professionals del camp de l'educació, però hem d'assegurar-nos que el compenent humà de les nostres pràctiques sigui el puntal en les accions socioeducatives que portem a terme.