Les Teories de la Comunicació
(Aplicables a l'educació social)
La Sociopsicològica:
S’enten la comunicació com a procés d’intercanviar informació i que aquesta aconsegueixi algo en l’altre persona. Això dependrà del context sociocultural de les altres persones i la manera amb la qual aquestes interpretin el missatge.
Com a professionals que treballem amb persones, sovint hem de crear el dubte perquè l'individu reflexioni a través d'aquest i arribi a consclusions beneficioses pel seu desenvolupament. Entenem també que podem marcar un rol de poder perquè disposem de la potestat d’influenciar o adoctrinar a l’altre persona i per tant hem de vigilar des de quin posicionament ètic volem que influencii l'informació arribi al comunicant. Per exemple, un entrenador esportiu, busca una sèrie de resultats concrets per portar alternatives als errors que està fent l'equip. A través de preguntes i coneixement tècnic està provocant que els jugadors reconeguin els errors i pensin en com poden solucionar-los a través del seu suport tàctic.
La teoria Sociocultural
Entenem la teoria sociocultural com l'ús de la comunicació com a reproducció de l’ordre social pel relleu de patrons culturals com a la transmissió de rituals. I el manteniment de la identitat cultural produint vincles socials i de comunitat.
En referencia a l’educació social:
- Ús de la cultura com a eina vehicular de treball per dur a terme les nostres accions socioeducatives
- Tenir en compte el context i l’entorn sociocultural a l’hora de comunicar-nos amb les persones a les quals s'adrecen les nostres accions socioeducatives.
- Importància de la influència sociocultural en la manera i mitjans de comunicar-nos en la societat actual.
- Saber identificar el mitjà de comunicació més adequat per tal de fer la comunicació sociocultural més completa per a cada context.
Per exemple, una sardana, parteix d'un exercici previ de saber com es segueix, com es balla i quins aspectes s'han de tenir en compte per garantir l'exit de la dansa. Més enllà d'això també forma part del patrimoni cultural local, el qual vincula a la gent que en forma part i les interrelaciona a través de la dansa, vertebrant així la cultura popular en les persones.
La Crítica:
Entenem la teoria crítica com la mirada que contempla que el pensament preestablert socialment està controlat pel sistema, hi ha classes dominants que estan imposant missatges hegemònics que influeixen a les masses. La crítica proposa l’alternativa de quallar aquests missatges a través de la lluita de classes.
L'educació social no s'enten sense la crítica. S'ha de considerar que és una de les poques professions que va dedicada als canvis socials, la defensa dels drets humans i la lluita per la vida digna i l'empoderament de les persones. Per tant qualsevol acció que portem a terme tindrà grans repercussions socials, ja siguin positives o negatives. Per això és important un bon coneixement ètic i saber com ens hem de posicionar políticament per garantir l'èxit de la nostra tasca. Trencant amb la norma si així ho requereix, però dins dels límits i possibilitats que presenti la societat (abastar fins on es pugui).
Per exemle, una manifestació o concentració per reclamar drets bàsics. Es posiciona en contra d'un sistema i provoca que sorgeixin dubtes envers aquest.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada